1.1.1. El concepte d''innovació'

Tothom pot innovar. Segons el Govern australià (2013), "la innovació es refereix a la renovació, canvi o creació de processos més efectius, productes o formes de fer les coses". En el cas dels negocis, consisteix a implantar noves idees, crear productes o millorar serveis existents. La innovació pot ser catalitzadora del creixement i l'èxit en els negocis, i els pot ajudar a adaptar-se al mercat.

En el vídeo següent es mostra de manera senzilla el concepte d'innovació entesa com la conversió d'idees en productes i serveis, i també alguns dels beneficis que la innovació pot aportar a la societat:

En el món empresarial, la innovació sol ser resultat d’aplicar les idees a la mateixa companyia, per a satisfer les necessitats i expectatives dels clients, però si s’aplica en el camp de les TIC, la innovació consisteix, segons Lamarca i Rodríguez (2013, pàg. 9), en “la creació de nous productes i serveis per a servir noves necessitats o nous clients o grups de clients. Aquesta creació s'aconsegueix amb productes, processos, serveis, tecnologies o idees diferents o més efectives que es posen a la disposició dels mercats, dels governs i de la societat en general”.

1.1.2. R+D+i

La innovació se sol vincular als processos d'R+D+i, en què el darrer concepte (i) és la innovació i els dos primers són la recerca i el desenvolupament.

Segons la norma UNE 166000:2006, la recerca s’entén com la indagació original i planificada que persegueix descobrir nous coneixements i una comprensió superior en l'àmbit científic o tecnològic.

Aquesta recerca sol estar dividida, segons la mateixa norma, en dos tipus:

·   Recerca fonamental o bàsica: ampliació dels coneixements generals científics i tècnics no vinculats directament amb productes o processos industrials o comercials.

·   Recerca industrial o aplicada: adquisició de nous coneixements amb vista a explotar-los en el desenvolupament de productes o processos nous, o per a suscitar millores importants de productes o processos existents.

Segons Correa (2011), el desenvolupament consisteix a aplicar els resultats de la recerca, o de qualsevol altre tipus de coneixement científic, per a la fabricació de nous materials i productes, el disseny de nous processos i sistemes de producció o de prestació de serveis, i també la millora tecnològica substancial de materials, productes, processos o sistemes preexistents. Aquesta activitat inclou la materialització dels resultats de la innovació en un pla, esquema o disseny, i també la creació de prototips no comercialitzables i els projectes de demostració inicial o projectes pilot.

Lamarca i Rodríguez (2012) exemplifiquen el procés de recerca i desenvolupament de la manera següent: normalment, el procés de descobriment té una fase prèvia o més teòrica (la recerca bàsica), una fase pràctica o d'aplicació (la recerca aplicada) i finalment el desenvolupament d'un producte concret que una empresa mirarà de vendre i algú podrà fer servir (la fase de desenvolupament).

A més, el procés d'R+D+i mai no sol ser lineal, i el representarem, doncs, de la manera següent:

Figura 1. Relació entre recerca, desenvolupament i innovació

Per tant, hi ha casos en què la recerca es queda en recerca bàsica, es desenvolupa sense fer recerca o la innovació es basa en suposicions més que en una detecció de necessitats; per aquest fet, s’han representat amb una línia discontínua.

Des del punt de vista de la innovació en el camp de la tecnologia, la recerca científica i el desenvolupament tecnològic condueixen normalment a processos d'innovació. Ara bé: 

• L'activitat d'R+D no és suficient perquè si no arriba al mercat no hi ha innovació. En molts casos, els resultats de l'R+D no s'utilitzen mai.
• Tampoc no és estrictament necessària. Una part dels processos d'innovació tecnològica i els que no ho són no descansen en activitats d'R+D sinó en una activitat de millora després de l'observació de deficiències i possibles solucions. En alguns casos, això es produeix traslladant desenvolupaments d'un domini d'ús a un altre de diferent.
• Una part de l'activitat de recerca científica no aspira, ni tan sols a llarg termini, a generar cap procés d'innovació (ni tecnològica ni de cap altre tipus).

1.1.3. Categories d'innovació

Hi ha diversos autors (Kusunoki i Christensen, 1997; Chandy i Tellis, 2000) que identifiquen fins a tres categories d’innovació quan aquesta innovació es relaciona amb la tecnologia:

1. Innovacions evolutives (o contínues), anomenades també incrementals: són definides com a innovacions que es duen a terme a partir de l’increment o dels avenços tecnològics o de processos. Segons Stibel (2011), les innovacions contínues responen a preguntes basades en solucions existents.  
2. Innovacions revolucionàries (discontínues), anomenades també disruptives: impliquen una revolució tecnològica i nova. Segons Stibel (2011), aquestes innovacions es basen en la resposta a preguntes en les quals ningú no ha pensat prèviament.
3. Innovacions blended ('mixtes'): combinen les dues anteriors i parteixen del pensament de Lesonsky (2012), que diu que “les idees revolucionàries depenen de l'evolució per a sobreviure”.

Amb la finalitat d’oferir exemples clars de les dues primeres categories d’innovació, aquesta taula mostra les innovacions següents (Stibel, 2011):

Depenent de les opinions dels lectors d'aquesta taula, es podrien reorganitzar les innovacions en una o altra categoria, però el que és indiscutible és la importància que tenen en les innovacions en l'àmbit tecnològic.

La innovació evolutiva o contínua es va fent a un ritme constant, la qual cosa garanteix una adaptació de les organitzacions dia a dia. En el cas de les innovacions tecnològiques, aquesta categoria d’innovació ofereix la possibilitat d’adaptar, de manera gradual, les organitzacions als continus canvis tecnològics, de tal manera que la migració a noves idees, nous recursos i solucions tecnològiques es fa gradualment i planificadament, aspecte que provoca que la innovació estigui dirigida a millorar els processos sense entorpir els que ja es duen a terme. En canvi, les innovacions revolucionàries es produeixen a un ritme molt més ràpid que pot desgastar l’energia i els recursos de l'organització, perquè es fan canvis a ritme frenètic en terreny inestable, de tal manera que es forcen canvis en processos i productes per a migrar a noves idees o sistemes abans d’hora, i s'ignoren tant les necessitats del mercat actual com els processos actuals en l'organització.

Per aquest fet, en l’assignatura Disseny i gestió de projectes en xarxa ens basarem en el disseny i la planificació de projectes que tenen com a base la innovació contínua tot i que això no treu que, en el vostre projecte, en funció de les vostres possibilitats, plantegeu una innovació disruptiva.

1.1.4. La innovació i la invenció no són el mateix

Els termes innovació i invenció estan estretament relacionats, però encara que de vegades es confonen com a sinònims, són dos conceptes molt diferents. Pass, Lowes i Davies (1993, citats per Eggink, 2011) expliquen aquests conceptes mitjançant la definició d'invenció: "[...] la creació de noves tècniques i processos de producció i nous productes que es poden desenvolupar en els processos i productes utilitzables mitjançant la innovació". Audretsch (2004) sintetitza la diferència de la manera següent: "La diferència és que la innovació és un procés que comença amb una invenció, continua amb el desenvolupament de la invenció, i es tradueix en la introducció d'un nou producte, procés o servei al mercat". D’aquestes definicions es dedueix que, perquè es produeixi una innovació, abans hi ha d’haver una invenció. Segons Eggink (2011), però, que cita Schumpeter (1961), no ha pas de ser així: les innovacions no s’han de basar necessàriament en invencions; de fet, la innovació és sovint només una millora o modificació d'un sistema de producte o procés que s'ha utilitzat durant un llarg període, cosa que no implica una invenció prèvia.

A més, no totes les invencions es converteixen en innovacions, ja que moltes invencions no es poden dur a terme per problemes com, per exemple, el cost.

Relacionant els dos conceptes amb les dues categories d’innovació esmentades més amunt, podríem dir que les innovacions revolucionàries tenen un component d’invenció important, mentre que les evolutives es basen eminentment en la millora. De fet, seguint Osolind (2012), “els inventors revolucionen i la majoria de companyes evolucionen”.

1.2. Què no és innovació? >