En vista de la naturalesa complexa i multidisciplinària que té, hi ha diverses perspectives sobre els factors d’èxit de la gestió de la innovació, que es poden analitzar amb la finalitat d’afavorir la consecució d’iniciatives innovadores, eficients i realistes.

Hi ha diversos autors (Armenteros, Elizondo, Molina, Reyna i Guerrero, 2013; Huang, Kao, Chang i Lin, 2012; Sheremata, 2000; Suárez, Albisu, Sotolongo i Blanco, 2007) que fan una anàlisi exhaustiva de la literatura sobre el tema amb la finalitat d’aportar-hi una perspectiva científica basada en els estudis duts a terme des dels anys setanta, però, en concret, Suárez i altres (2007) identifiquen els següents factors d’èxit basant-se en l’anàlisi de la literatura:

1. Intensa R+D dins de l'empresa o en estreta cooperació amb ens externs; hi ha un esforç empresarial per coordinar l'R+D, la producció i la comercialització, a partir d'excel·lents comunicacions internes i una cultura empresarial favorable a la innovació.
2. Inclinació a assumir forts riscos i tolerància al fracàs.
3. Especialització en els negocis i acurada atenció al mercat, i també terminis de decisió més curts que els dels competidors, donats per la flexibilitat i la rapidesa.
4. Organització amb bones comunicacions amb l'entorn, incloent-hi els clients i els usuaris o consumidors.
5. Coherència amb els objectius de l'empresa a llarg termini.
6. Estructura organitzativa descentralitzada, flexible i poc formalitzada.
7. Disponibilitat de capital a partir de diverses fonts.
8. Equip humà molt professionalitzat i amb formació permanent.
9. Implantació de processos de planificació i de gestió de projectes.
10. Vinculació dels clients experimentats al procés de disseny de productes o serveis.
11. Total suport de l'alta direcció des del començament del procés.

Una altra perspectiva és la que ofereix Camacho (2012) en esmentar que el coneixement i l'entesa de l'organització sobre les implicacions que té aquesta qüestió és un requisit per a la feina de la creació de valor. N'esmenta els sis següents:

1. Compromís de la direcció, sense el qual no es poden facilitar les estructures organitzatives que afavoreixin generar idees i posar-les en marxa a partir d’iniciatives d’innovació.
2. Existència de la figura del director tecnològic, amb un coneixement de les necessitats tecnològiques de l'organització i una visió prospectiva en funció de l’evolució de les tecnologies digitals.
3. Capacitat i lideratge dels directius funcionals, que facilitin la presa de decisions estratègiques i coherents amb la idiosincràsia de l'organització i la societat que la rodeja.
4. Comunicació entre departaments, amb la finalitat de dur a terme processos innovadors dels quals es beneficiïn el nombre màxim de components de l'organització, tot potenciant el treball col·laboratiu i la interdisciplinarietat.
5. Procés d’innovació continu, basat en el principi de la categoria de les innovacions evolutives (que hem explicat abans), que afavoreix l’adaptació de l'organització als canvis que les tecnologies impliquen tant en els productes com en els serveis.
6. Sistematització del procés de generació d’idees, que pot passar per la convocatòria de concursos interns o externs a l’organització, la creació d’equips innovadors o el reconeixement de les idees innovadores.

Els mateixos Suárez i altres (2007), a partir d’una recerca basada en una sèrie de qüestionaris emplenats per directors d’empreses del sector agrari, identifiquen des d’un punt de vista més pràctic dos tipus de factors d’èxit que es poden aplicar a qualsevol tipus d'organització: els externs, basats en el context socioeconòmic de l'organització, i els interns, que són els que impliquen directament els professionals de les empreses i organitzacions, i que són els següents:

1. Adequada integració i cooperació entre les diferents àrees de l'empresa.
2. Existència d'una comunicació interna efectiva i ràpida entre les persones dins de l'empresa.
3. Estructura organitzativa flexible, descentralitzada i poc formalitzada.
4. Apropiada vigilància tecnològica i comercial de l'entorn.
5. Infraestructura tecnològica i productiva existent a l'empresa.
6. Existència d'un sistema intern de formulació, selecció i gestió de projectes.
7. Creació d'un ambient creatiu en tots els treballadors de l'empresa.
8. Formació constant del personal.
9. Alta direcció de l'empresa oberta a noves idees i procliu a assumir riscos.
10. Disponibilitat i accés a informació científica i tecnològica.
11. Motivació i compromís per la innovació en els directius de l'empresa.
12. Descentralització en la presa de decisions i direcció participativa.
13. Presència a l'empresa d'un personal dedicat sistemàticament a la innovació.
14. Desplegament d'un sistema d'incentius per als treballadors en l'empresa.
15. Habilitat per a atreure i conservar talents humans.
16. Execució de treball en equip.

Hi ha coincidències importants en els referents teòrics analitzats, que es poden resumir de la manera següent:

La importància dels directius de l'organització a fomentar i donar mecanismes que afavoreixin la innovació a partir de models de direcció descentralitzada en la qual els professionals tinguin la llibertat de generar i dur a la pràctica idees innovadores.

La comunicació entre les diferents àrees de l'organització, per a generar les bases per al treball col·laboratiu i multidisciplinari.

La gestió de projectes com a metodologia per a dissenyar, seqüenciar i aplicar estratègies d’innovació basant-se en la tecnologia.

I una remarcada necessitat d’apostar per l’equip humà de les organitzacions, reconeixent el talent, les idees i les iniciatives innovadores (sia per la via dels incentius o del reconeixement de l’autoria de les idees generades).

Per tant, el principal factor d’èxit de la innovació són les persones que formen l'organització, que poden ser potenciades per un equip de direcció que pugui detectar el talent i fomentar les habilitats del seu equip. Així, doncs, abans de dur a terme cap innovació tecnològica, cal analitzar les necessitats de l’equip humà i les conseqüències que tindran els canvis per a l'acompliment de les seves tasques, la seva comoditat i el seu desenvolupament professional.

1.9. Eines de gestió de la innovació >