1.8. La gestió de la innovació
Hi ha diverses perspectives a l’hora de definir la gestió de la innovació. Una de les més esteses és la que entén aquest concepte com un enfocament integral per a la resolució de problemes i la gestió de l’acció basat en un marc de resolució de problemes d'integració, i la comprensió dels vincles entre els corrents de la innovació, els equips d'organització i l’evolució d’aquesta organització. “Es tracta de la política d'execució del maneig, el control i la resistència individual al canvi. El gerent és un arquitecte/enginyer, constructor polític/xarxa, i l’artista/científic” (White i Bruton, 2007).
Una altra definició d’aquest concepte és la de Corral, Valdez i Díaz (2009), que descriuen la gestió de la innovació com l'organització i direcció dels recursos, tant humans com econòmics, per a augmentar la creació de nous coneixements, la generació d'idees tècniques que permetin obtenir nous productes, processos i serveis o millorar els que ja hi ha, i la transferència d'aquestes mateixes idees a les fases de fabricació, distribució i ús.
Per tant, la gestió de la innovació es podria ocupar de gestionar les interaccions dels dispositius existents, el nou dispositiu i l'entorn corresponent, i mirar de preveure els canvis en l'entorn.
La gestió de la innovació s'explica clarament en aquest vídeo de la Rutgers Business School:
La gestió eficaç de la innovació depèn de la perspectiva dels directius de gestió de l'organització per a perpetrar els recursos per a permetre als individus i grups reconèixer la "novetat" i respondre en conseqüència. Aquest compromís de la direcció en la innovació requereix el reconeixement de diverses realitats. Aquestes realitats són les següents (Mahmood i Zafar, 2008):
- Gestionar la tecnologia que incorpora la gestió de la innovació.
- Fomentar un entorn en què s'animi el pensament i el treball innovador.
- Portar una empresa a partir dels processos i productes existents a una cosa que és "millor" i més valuosa.
- Ser proactiu i fomentar la creativitat i l'assumpció de riscos.
En cas que la innovació es concebi de manera col·laborativa, es podria parlar de la gestió de la innovació distribuïda, que, segons Eschenbaecher, Graser i Hahn (2005), es defineix com el procés de gestionar la innovació des de l’interior i mitjançant grups d’organitzacions unides per a codissenyar i coproduir productes o per a oferir coserveis per a satisfer les necessitats del consumidor, usuari o client.
Una darrera perspectiva és l'exposada per Arango (2012), que entén la gestió de la innovació com la gestió de les interaccions d’un ecosistema que es vol modificar, de manera que l’entorn de les innovacions adquireix una gran importància, cosa que requereix que els gestors analitzin els canvis en aquest entorn i les interaccions que implica la introducció d’un determinat dispositiu o servei.
Aquesta perspectiva va molt lligada a la gestió de la innovació i la tecnologia, en la qual es basa el plantejament de l’assignatura. Aquest tipus de gestió es tracta, de manera breu i aclaridora, en el vídeo següent: