Amb l'àmplia implicació i incidència que hi tenen les tecnologies digitals, les fronteres de les organitzacions cada cop són menys visibles, de tal manera que es generen estructures que propicien la creativitat i el talent més enllà d'aquestes organitzacions.

Des d’aquest punt de vista va néixer el concepte d’innovació oberta, que té l'origen en un llibre escrit el 2003 per Henry Chesbrough. Segons Leadbeater (2007), la innovació en els models de negoci és una de les maneres més profundes de diferenciar un negoci en termes de competició, i Chesbrough va repensar els models oberts de negoci des dels fonaments mateixos. Aquest autor defineix la innovació oberta com “l’antítesi del model tradicional i vertical d’integració en què les activitats internes de recerca i desenvolupament estan dirigides a desenvolupar productes que són distribuïts per l’empresa. La innovació oberta és l’ús d’entrades i sortides de coneixement amb un propòsit per a accelerar la innovació interna, i expandir els mercats per a l’ús extern de la innovació” (Chesbrough, Vanhaverbeke i West, 2008, p. 25). 

Referència bibliogràfica
H. Chesbrough (2006). Open business models: how to thrive in the new innovation landscape. Boston: Harvard Business School Press.

De fet, la innovació oberta és un paradigma que assumeix que les empreses poden utilitzar idees externes de la mateixa manera que idees internes, i patrons de mercat tant interns com externs, mentre observen com avança la seva tecnologia. La innovació oberta combina idees internes i externes en les seves arquitectures i sistemes.

Segons Wilson (2012), la visió de Chesbrough sobre la innovació oberta es deu, en part, a la recerca que va fer a mitjan dècada dels noranta al centre de recerca de Xerox a Palo Alto.

En una entrevista (Wilson, 2012), el mateix Chesbrough explicava que al principi hi havia molt de soroll entorn d’aquest tipus d’innovació, de la mateixa manera que va passar amb el programari lliure, en què hi havia opinions escèptiques que asseguraven que el programari havia de ser lliure i opinions que pensaven que havia de ser obert però subordinat als models de negoci que aporten fons econòmics suficients per a sustentar-los. Amb la innovació oberta hi passa el mateix. Les diferències entre la innovació oberta i la lliure s’observen quan comencen els primers processos creatius. Les companyies s’hi involucren i es creen models de negoci, s’inverteix capital i s'engeguen els mecanismes de finançament. Tota aquesta activitat és essencial per a escalar les idees i donar-hi un veritable impacte social, de manera que està més en sintonia amb el pensament sobre el programari obert que sobre el programari lliure.

El mateix Chesbrough va explicar el seu concepte d’innovació oberta i cinc camins per a arribar-hi en la conferència següent:

Més informació
Sobre el moviment de la innovació oberta consulteu aquest enllaç: http://www.openinnovation.net

1.7.1 Components de la innovació oberta

1.7.2. Tipus d’innovació oberta