Tot i que el concepte d'innovació és molt ampli i, tal i com s'ha vist anteriorment, inclou molts conceptes associats, cal distingir la innovació d'allò que no ho és. Una perspectiva al respecte la dóna Graells (2007), al mencionar que a l’etiqueta innovació s’hi han atribuït conceptes sense gaire propietat:

1. En l’àmbit de l’elaboració de productes i la provisió de serveis, la innovació no ha de ser un recurs omnipresent al qual invoquem quan necessitem amb urgència un canvi. Sovint es pretén innovar una activitat o un procés i en realitat el que es desitja és canviar-la i prou. Així, moltes línies d’innovació són únicament projectes de millora. Perquè hi hagi innovació, independentment del grau de disrupció que aquestes provoquin, hi ha d'haver cert grau de novetat, és a dir no es tracta de fer el mateix amb mitjans diferents, la innovació ha d'anar acompanyada d'una estratègia que impliqui el canvi tant en el mità com en els procediments. Per tant, la innovació ha de ser estratègica. 
2. Aquest ús inapropiat arriba al zenit quan es fa servir la innovació com a sinònim de qualitat (aquella condició inherent als serveis i productes perquè funcionin reeixidament). Tal i com es veurà al parlar de la gestió de projectes, per a que la innovació es produeixi cal assegurar-ne la qualitat i establir-ne mecanismes de control, donat que els dos termes no són sinònims però si que han d'anar relacionats si es vol dur a terme una innovació amb èxit.
3. Finalment, els serveis i productes que s’innoven no són exclusivament de l’àmbit de la informàtica i les telecomunicacions, però sí que, com hem vist, la tecnologia és l’element de suport al servei en el procés d’innovació. Per tant, tot i que el nostre procés d'innovació es basi en l'aplicació d'algun tipus de tecnologia digital, allò que diferencia la innovació de la millora en aquest cas seria l'estratègia lligada a aquesta aplicació tecnològica.