• El grup de processos de planificació de costos inclou l'estimació i valoració dels costos de tots els recursos que estaran involucrats en el projecte (en projectes TIC, particularment els recursos humans) i la preparació del pressupost.
• A la pràctica, aquests processos interaccionen amb els del grup anterior (estimació de temps) i sovint es preparen conjuntament. A causa del pes que tenen els costos de personal en la majoria dels projectes TIC, temps i diners, en la gestió de projectes, són dues maneres de mirar la mateixa cosa. I també com en el cas anterior són processos iteratius i permanents, que es revisen i s'adapten amb l'execució i el seguiment del projecte.
• Per a la preparació del pla de costos s'han de tenir en compte molts factors, que normalment depenen del tipus i la mida del projecte, de les característiques dels recursos que hi participen i de l'organització en la qual es treballa. Els més importants són:
• La base o objectiu del mesurament. El més habitual i recomanable és fer-ho al nivell de les EDT, és a dir, de les parts o paquets de treball en què hem dividit el projecte. És freqüent i recomanable establir un compte de cost, almenys intern, per EDT, al qual s'aniran "carregant" els costos reals en què s'incorri.
• Una segona decisió és fins a quin nivell de descomposició arribem (grups d'activitats, activitats, tasques, etc.), que dependrà principalment de l'experiència de l'organització (i del fet que les seves bases de coneixement estiguin ben documentades) o del cap de projecte o de la classe de treball En tot cas, mentre que la planificació d'abast té una visió més estratègica i de dalt a baix (top-down), la planificació de temps i costos té una dimensió més operativa i tàctica i de baix a dalt (bottom-up).
• Les unitats de mesura, que depenen del tipus de recurs. En el cas dels recursos humans, normalment s'adjudica un cost, preu o tarifa objectiu per unitat de temps (hora, dia, setmana) per persona. En el cas de recursos tècnics, és recomanable disposar de les tarifes o llistes de preus, per a les estimacions inicials, i sol·licitar a diversos proveïdors el millor pressupost.

• El nivell de precisió de les estimacions, o ordre de magnitud (rough order of magnitude, o ROM), que acostuma a ser molt alt al començament del projecte (de fins i tot un 50% en l'etapa d'iniciació!) i es delimita a mesura que el projecte avança (entre un 10% i un 20% quan es prepara el pla de costos).
• El nivell de reserves o contingències necessari per a cobrir les incerteses (els riscos) del projecte pot variar d'un projecte a l'altre, en funció del pla de riscos establert.
• Els llindars de desviació o variacions acceptables sobre la línia base de cost, fora dels quals haurem de fer sonar les alarmes i prendre decisions més importants relacionades amb el temps, l'abast, la qualitat, etc.
• Els formats de presentació del pressupost i dels informes o reporting interns i al client, que depenen del tipus d'organitzacions (la nostra i la del client) per a les quals treballem.Però la planificació de costos no serveix únicament per a la preparació i el control posteriors del pressupost (i les seves desviacions), sinó per a analitzar el rendiment o valor aportat pel projecte, globalment i en cada moment.

Segons el tipus de projecte i el tipus d'anàlisi que el client requereixi, és convenient tenir en compte diversos aspectes addicionals:

• L'estimació de costos del projecte hauria de cobrir tots els costos en què s'incorri, i també els costos de qualitat, comunicació, formació de l'equip, etc.
• L'estimació de costos també hauria de cobrir els costos en què incorrerà el client, a causa del projecte o, almenys, presentar-los en el capítol d'assumpcions i limitacions de la definició d'abast.
• Els costos d'un projecte (en especial, si inclou el desenvolupament o la  instal·lació d'un producte) haurien d'incloure tots els costos presents i futurs, i també els de manteniment, evolució, formació, etc., en definitiva el que es coneix com a cost total de la propietat (total cost of ownership).

El pressupost

Malgrat tot, i amb totes les limitacions i caucions del cas, cada dia les companyies prenen decisions petites, mitjanes i multimilionàries basades en les seves millors estimacions (i en la confiança que si les coses van malament serà possible renegociar amb el client el pressupost o que la seva dependència respecte al proveïdor serà tan gran que la renegociació sobre una relació desigual serà inevitable), i per tant preparen i presenten pressupostos, el format i nivell de detall dels quals depenen, com hem dit, de les exigències del client i de la pràctica de cada organització.