La literatura existent distingeix diversos tipus d’innovació. Una de les aportacions més usades és la de Sundbo (1998), que identifica quatre tipus d’innovació: la d’un nou producte o servei, la d'un nou procés de producció, la d'una nova estructura organitzacional o de gestió i la d'un nou tipus de màrqueting.

Normalment ens referim a la innovació com un tot, perquè els tipus d’innovació i els components corresponents no s’entenen de manera separada, per la qual cosa no s’exclouen d’aquest concepte. Si analitzem els quatre tipus d’innovació proposats per Sundbo es poden descriure de la manera següent:

·   Innovació de productes: segons Damanpour i Gopalakrishnan (2001), la innovació de producte es defineix com a nous productes o serveis introduïts per a oferir-los a un usuari extern o per a respondre a les necessitats del mercat. Eggink (2011) l’exemplifica, en relacionar aquest tipus d’innovació amb les TIC, amb la millora significativa d’especificacions tècniques, components, materials, programari integrat, usabilitat i altres característiques funcionals.

·   Innovació de producció: Raymond i Saint-Pierre (2010) defineixen aquest tipus d’innovació com l’adopció de nous mètodes de producció basats en nous processos tecnològics significativament millorats. Eggink (2011) la identifica amb canvis significatius de tècniques, d’equipaments o de programari.

·   Innovació de màrqueting: Capello, Caragliu i Lenzi (2012) la defineixen com la introducció de canvis significatius en l’estratègia de màrqueting de les organitzacions, que va molt lligada a canvis significatius en el disseny o empaquetatge d’un bé o servei o també a nous mètodes de distribució o venda de serveis.

·   Innovació organitzacional: Brady i altres (2008) defineixen aquest tipus d’innovació com una sèrie de noves, no òbvies i útils normes, processos i estructures que tenen una aplicació viable en les organitzacions. Segons Eggink (2011), aquest tipus d’innovació té influència directa en les pràctiques de negoci, l'organització dels llocs de treball o les relacions externes.

Si tenim en compte, però, la innovació que es duu a terme en les organitzacions, cal considerar el prisma col·laboratiu. Des d’aquest punt de vista, Hobcraft i Phillips (2012) formulen nou tipus d’innovació, que estan resumits en la figura següent:

Figura 4. Tipus estratègics d’innovació. Font: Hobcraft i Phillips (2012)

Tots aquests tipus d'innovació es basen a comprendre'ls des d’un punt de vista estratègic, en el qual la identificació i resolució dels problemes de la institució són una part del procés i el resultat de la innovació mateixa.

Els mateixos autors descriuen aquests nou tipus d’innovació de la manera següent:

·   La innovació de la gestió consisteix a crear i implantar una nova pràctica de gestió. La finalitat que té és la de generar resultats positius per a l'organització que innova per a promoure els seus objectius, incloent-hi tant qüestions relacionades amb els aspectes financers com amb la satisfacció dels seus treballadors.

·   La innovació oberta (de la qual tractarem en un altre apartat) busca idees de companys, clients o persones externes a l'organització. Assumeix que les grans idees existeixen més enllà de l'organització. De fet, es tracta de la innovació que està captant més atenció dels mitjans de comunicació.

·  La innovació de serveis o experiències es basa en el fet d’oferir un conjunt més ampli de solucions als clients. Aquestes innovacions creen serveis i experiències diferenciades segons els clients. Es tracta d’un dels tipus d’innovació més difícils de generar a causa del caràcter intangible que té, però és molt més productiva quan es duu a terme de manera encertada.

·   Les innovacions R+D són les més conegudes i les que duen a terme equips de recerca i de desenvolupament interns a l'organització. Se centren primordialment a descobrir nous productes que donin resposta a les necessitats noves i existents dels clients al llarg de la vida de l'organització.

·   La innovació basada en les necessitats implica comprendre allò que un consumidor mira de completar i que un producte o servei pot resoldre. Aquest enfocament presta atenció a les necessitats dels consumidors.

·   La innovació guiada pel disseny analitza el concepte de producte nou, el procés, el servei o les experiències que atreuen els clients a partir de la funcionalitat que tenen o de la novetat mitjançant el disseny intencional. El disseny de productes, serveis o experiències permet que hi hagi una connexió i identificació més gran dels clients per a treure més valor d’allò que ofereix l'organització al mercat.

·   La innovació del model de negoci redefineix el model de negoci a partir del canvi de les fonts d'ingressos o de les estructures de costos de l'organització.

·   La innovació operacional es produeix quan es fan avenços en el rendiment. En aquest àmbit es poden identificar les pràctiques, els processos i les tècniques de gestió i també les estructures organitzatives, com les que requereixen un canvi important quant a normes i rutines de treball en les organitzacions. Per a poder fer aquesta innovació es requereix un gran nivell de preparació per al canvi.

·   Finalment, la innovació basada en la tecnologia busca explotar els avenços de la tecnologia per a millorar les organitzacions en qualsevol àmbit. Aquesta innovació depèn del potencial de la tecnologia per als canvis disruptius o la millora de productes, serveis i processos.

Lògicament, es poden combinar alhora, en un mateix procés d’innovació, diversos tipus dels que hem esmentat.

1.7. Innovació i creativitat: la innovació oberta >